costat
1 1 m. [LC] [MD] [ZOA] Part dreta o part esquerra del tronc o del cos de l'ésser humà o d'un animal. Tinc dolor al costat esquerre. Jeure del costat dret. Caure de costat.
1 2 m. [LC] [MD] [ZOA] Regió lateral sortint a la dreta o a l'esquerra del cos de l'ésser humà des de la cintura al començament de la cuixa.
2 m. [LC] Part dreta o esquerra d'un objecte que té davant i darrere o imaginem recorregut en direcció longitudinal. Els dos costats d'un escenari. Els dos costats d'un riu, d'un camí, d'un carrer. A l'un costat del llit hi havia una tauleta, i a l'altre costat, una cadira de boga.
3 m. [TRA] Part lateral del buc d'una nau compresa entre la línia de surada i la coberta.
4 m. [LC] Cara d'un objecte oposada a una altra o unes altres. Els dos costats d'una serralada, d'una muntanya. Aquesta moneda té en l'un costat el bust del rei i en l'altre costat l'escut d'Espanya.
5 1 m. [LC] [MT] En mat., línia que limita una superfície. Els tres costats d'un triangle.
5 2 [LC] [MT] costat d'un angle Línia d'un angle.
6 1 m. [LC] Part de l'espai al voltant d'un objecte considerada per oposició a les altres. El costat d'on ve el vent. Per quin costat vindran? La ciutat estava assetjada per tots costats.
6 2 m. [LC] per ext. Agafar les coses pel seu costat bo. Atacar algú pel seu costat feble. Aquest afer, per un costat sembla molt bo, per l'altre ja no ho sembla tant: és molt perillós.
7 1 m. [LC] Persona que ens presta el seu ajut, el seu suport, que ens acompanya, ens empara. Tenir bons costats, un bon costat.
7 2 m. [LC] per ext. Fer costat a algú.
8 1 [LC] al costat de loc. prep. a ) Molt pròxim a, ben prop de. Posar-se, estar, anar, al costat d'algú, al costat meu, al costat nostre. Sota un arbre, al costat de la font.
8 1 [LC] al costat de loc. prep. b ) per ext. Ara, al costat del seu oncle, ja és més fàcil que faci bondat. Això no és res al costat del que ell et donaria.
8 2 [LC] del costat de loc. prep. En direcció de.
